1. Información general
En primer lloc, mostrar una visió general de les formacions de roques sedimentàries, d'edat Eocè inferior, que afloren en la Vall d'Àger. En segon lloc, oferir una interpretació del seva gènesi, des d'un punt de vista estratigràfic i sedimentològic. Finalment relacionar aquestes formacions amb la tectònica sinsedimentària, dins del context paleogeogràfic i estructural de la Conca d'Avantpaís Sudpirinenca Central.
2. Generalidades
Situació geogràfica
La Vall d'Àger es situa a la comarca lleidatana de La Noguera. En realitat no és una única vall, sinó una depressió, allargada d'est a oest, que s'encaixa entre el vessant sud de la Serra del Montsec i les serres de Montclús i Sant Mamet, que formen els relleus més septentrionals de les Serres Marginals Catalanes. Tot aquest conjunt orogràfic es troba tallat perpendicularment, de nord a sud, per les valls de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Al seu pas per la Serra del Montsec, ambdós rius han excavat imponents congosts, el de Terradets, a la vall de la Noguera Pallaresa, i el de Mont-Rebei, a la vall de la Noguera de Ribagorçana (fig.1).
La localitat d'Àger, situada en el sector central de la depressió, és la població més important de la zona. S'accedeix a ella per les carreteres C-12 o C-13 que, partint de Balaguer, es dirigeixen cap a Tremp, La Pobla de Segur i el Pirineu de Lleida.
Figura1. Localització geogràfica de la Vall d'Àger (ICC. 2010)
Situació geològica
La Vall d'Àger es una depressió estructural situada sobre els mantells de corriment del Pirineu central meridional (Unitat Surpirinenca Central) (fg.2). Està formada per roques sedimentaries del paleogen inferior que afloren en un sinclinal asimètric (sinclinal d’Àger) parcialment recobertes per sediments quaternaris.
El sinclinal d’Àger es situa en el bloc inferior de l’encavalcament del Montsec que superposa la potent successió mesozoica d’aquesta Serra, sobre les roques paleògenes de la Vall d’Àger. Cap el sud, el flanc meridional del sinclinal enllaça amb els anticlinals de Millà i Sant Mamet que formen part del mantell de les Serres Marginals.
Tant el sinclinal d’Àger com les estructures adjacents (Montsec, Millà i Sant Mamet), es varen desenvolupar sincrònicament amb la sedimentació del Paleogen inferior, com demostren les reduccions de potència dels materials i les discordances progressives o angulars en els dos flancs del sinclinal.
L’aixecament progressiu del Montsec (segurament com l’anticlinal de contorn d’un encavalcament cec) va contribuir a que el sinclinal de Àger s’individualitzés com una subconca paral·lela a la conca de Tremp-Graus. Ambdues ocupaven un àrea poc subsident sobre els mantells de corriment de la Unitat Surpirinenca Central.
Degut al control estructural, la conca d’Ager formava un golf allargat paral·lel a l’estructura del Montsec i obert al mar cap a l’ONO. Durant la major part del Paleogen inferior, va dominar la sedimentació marina poc profunda, litoral o continental.
Figura 2. Situació de la conca d'Àger.
3. Itinerarios
L'itinerari consta de 12 parades que permeten obtenir una visió general de les roques sedimentàries que formen el rebliment de la conca d'Ager durant l'Eocè inferior. S'inicia al’Port d Ager, on s'observen els principals trets geològics de la zona. Segueix al llarg C-13, entre de La Baronia de Sant Oïsme i La Passarel·la per estudiar, les formacions eocenes en els dos flancs del sinclinal de Ager. Després es proposa un seguit de parades al llarg de la C-12 fins a Ager i Agulló, que permeten seguir l'evolució lateral de les mateixes formacions.
Parades
1
Parada principal
Port d’Àger
La parada es troba en les proximitats del km 195 de la carretera C-12, que va de Balaguer a Àger. Just d’avant de l’hotel-restaurant Port d’Àger hi ha una amplia esplanada on es poden aparcar els vehicles.
Oferir una visió de conjunt de la Geologia de la Vall d’Àger i situar l'itinerari dins les grans unitats de relleu i geològiques de la zona.
Aquesta parada mostra les principals unitats de relleu i geològiques de la zona.
Cap el nord es poden observar els impressionants relleus calcaris de la Serra del Montsec (fig. 3). El cingle més alt, de tonalitats gris clar a rosat, el formen calcàries bioclàstiques i calcarenites del Cretaci superior. Per sota, hi ha un vesant inclinat, cobert de vegetació, que permet intuir la presència de materials més fàcilment erosionables. Es tracta d’una potent successió de margues, també d’edat Cretaci superior. Per sota el cingle basal del Montsec, de tonalitats gris més fosques, esta format per calcàries i dolomies del Juràssic i Cretaci.
Els materials més antics de la zona afloren de manera discontínua al peu del cingle basal. Són les típiques lutites versicolors i guixos del Triàsic superior, conegudes com a fàcies Keuper.
La zona gairebé plana que forma el fons de la vall, està ocupada majoritàriament per sediments quaternaris relacionats amb antics cons de dejecció. Dins d’aquesta plana destaquen petits relleus, més importants cap a l’est, formats per les roques eocenes, més resistents a l’erosió. Sobre un d’aquests relleus es troba el poble d’Àger.
Cap a l’oest es poden observar les roques de l’Eocè en els talussos de la carretera i zones adjacents. Aquestes roques també formen el vessant inclinat que baixa des del Port cap a Àger.
Figura 2. Vista general de Montsec i la Vall d'Àger.
2
Parada principal
La Baronia de Sant Oïsme
La Baronia de Sant Oïsme és un petit nucli urbà del terme municipal de Camarasa. Es troba al quilòmetre 63,75 de la carretera C-13, coneguda a la comarca com carretera del Doll. Es recomanable deixar el vehicle a l'aparcament de l'Hostal Restaurant El Doll i desplaçar-se caminant uns 200 m cap el nord-est, fins a les proximitats del castell i l'església de Sant Bartomeu on es pot observar una àmplia vista panoràmica.
Oferir una visió de conjunt de les principals formacions geològiques de la zona.
Des de les proximitats del castell es poden identificar les principals unitats geològiques i d'aquest sector del Prepirineu de Lleida.
Mirant cap al sud-est destaca la "Penya de la Mare de Deu", que representa els relleu més oriental de la Serra de Montclús. Les roques que formen el cingle corresponen a La Fm. Calcàries d'Alveolines o Fm. Cadí, d'edat Ilerdià inferior a mitja. Dins d'aquesta formació, destaquen en el paisatge dos conjunts (figura x): un tram inferior de calcàries grises que formen dos petits ressalts i un tram superior de color més ataronjat que forma la més escarpada i vertical del cingle. La ermita de la Mare de Deu del Remei, es situa sobre un nivell de margues bioturbades que limita ambdós conjunts litològics.
Figura 4. Fm. Calcàries d'Alveolines a la "Penya de la Mare de Deu".
Cap a l'est, aflora la Fm. Baronia, que mostra un relleu esglaonat, format per l'alternança de nivells de els gresos i lutites grises bioturbades (figura x). Cap el nord i amb una visió més llunyana, es veuen els gresos de les formacions. d'Àger i la. Ametlla, encavalcades pels materials mesozoics de la Serra del Montsec.
Figura 5. Fm Baronia
3
Parada principal
Les Alteres (opcional)
4
Parada principal
La Passarel·la
4. Actividades y materiales
Parades
1
Parada principal
Port d’Àger
2
Parada principal
La Baronia de Sant Oïsme
3
Parada principal
Les Alteres (opcional)
4
Parada principal