En un mapa geològic hi ha dibuixats molts elements (capes, falles, contactes, etc.) que poden assimilar-se a plans. L’orientació d’aquests plans és la clau per a determinar l’estructura geològica d’uns terrenys en profunditat. Una manera de situar a l’espai qualsevol pla és determinar l’orientació de la línia de màxim pendent que conté (també anomenada cabussament del pla). Aquesta línia (per on circularia l’aigua o per on baixaria rodolant un còdol, etc.) és la que presenta un valor angular màxim respecte un pla horitzontal imaginari (fig. A).
La figura B mostra altres línies sobre el mateix pla i que no són de màxim pendent. La línia de pendent zero (mínima) es la direcció del pla i és per definició perpendicular a la línia de màxim pendent (fig. C). Representa la intersecció del pla inclinat amb un pla horitzontal.
Per a caracteritzar la línia de màxim pendent (fig. A) ens caldrà determinar dos angles: el sentit de cabussament (cap on s’inclina el pla) i l’angle de cabussament (o sigui la inclinació del pla). El sentit de cabussament és l’angle que hi ha entre el nord geogràfic i la projecció de la línia de màxim pendent sobre un pla horitzontal. En el nostre cas és cap l’est (la direcció del pla és nord-sud). L’angle de cabussament és l’angle que forma la línia de màxim pendent amb un pla horitzontal. En el treball de camp aquests dos paràmetres es mesuren amb una brúixola i un clinòmetre, respectivament.
Per entendre millor aquests dos paràmetres es pot observar la figura següent, on es mostren (A) plans amb angles de cabussament diferents (15º i 60º) però amb igual sentit de cabussament (cap a l’est) i plans (B) amb angles de cabussament iguals (40º) i sentit de cabussament diferent (cap a l’est i cap al sud).
Una manera simplificada de transmetre aquestes mesures és donar el sentit de cabussament, o sigui l’angle que la projecció de la línia de màxim pendent fa en relació al nord (sempre mesurat en el sentit de les agulles del rellotge) i després, separat per una barra, l’angle de cabussament. En el cas de la figura A és: 090/15 (exemple de la part superior) i 090/60 (part inferior) i de 090/40 i 180/40 en el cas de la figura B.
En el mapa geològic s’usen les següents simbologies per a descriure l’orientació de l’estratificació (vegeu també tipus de contacte) :
Les capes horitzontals es representen amb una creu amb els braços iguals.
Les capes inclinades es representen amb una línia allargada (que segueix la direcció del pla) al mig de la qual en surt una de més curta que indica el sentit de cabussament del pla. En aquest darrer cas també s’hi posa el valor de la inclinació o angle de cabussament.
Les capes verticals es representen amb una creu amb dos braços desiguals el més llarg dels quals coincideix amb la direcció de capa o pla.
Les capes invertides (aquelles que han estat “tombades” més de 90º) es representen com les capes inclinades, però amb un semicercle que surt de la línia de direcció del pla.
Els blocs de la figura següent mostren en tres dimensions, capes o unitats geològiques horitzontals (A), verticals (C) i inclinades (B i D), totes elles concordants i correlatives. La part superior del bloc representa el mapa geològic “sense relleu” amb el símbol que ens indica l’orientació a l’espai dels diferents plans. El pla que separa una unitat de l’altra, correspon en el mapa, a una línia representada amb la simbologia concreta (vegeu tipus de contacte). La diferent orientació de les capes es pot veure en els costats dels blocs que representen dos talls geològics fets en direccions perpendiculars. En general, quan no es dóna més informació, les capes s’ordenen de més antiga (a la part baixa) a més moderna (part superior) fent servir una anotació numèrica (1, 2, 3, 4…) o alfabètica (a ,b, c, d…) correlativa.
El bloc D mostra capes inclinades amb la particularitat que l’ordre en què es presenten (4, 3, 2, 1) és diferent al que inicialment tenien (capes invertides). Com es pot veure la capa més moderna es troba a la base de la successió i no al sostre com li pertocaria en una successió normal. El símbol que es fa servir en el mapa és el que s’indica a la part superior del bloc.
El cabussament definit és el real, o sigui, la inclinació d’una capa o un pla segons el sentit de la línia de màxim pendent. Qualsevol altra línia amb una orientació no perpendicular a la direcció del pla presentarà una inclinació més petita . Si es miren atentament els blocs de la figura següent es veu de seguida que un “tall geològic” fet segons la direcció de les capes no mostra la inclinació indicada en el mapa amb el símbol corresponent. En concret, el tall geològic en direcció nord-sud del bloc B mostra capes “aparentment” horitzontals. Per contra el “tall geològic” en sentit est-oest d’aquest mateix bloc (fet en una direcció normal a la direcció de les capes) mostra que les capes s’inclinen cap l’est.
Només els talls geològics fets amb una orientació perpendicular a la direcció de les capes poden mostrar la veritable inclinació d’aquestes. Qualsevol tall o secció amb una orientació no perpendicular a la direcció de les capes presentarà una inclinació més petita, és el que s’anomena cabussament aparent en aquesta direcció.
Els valors de la inclinació d’un pla varien de manera progressiva des d’un valor màxim (cabussament real) en un tall perpendicular a la direcció, fins a un valor 0 en un tall paral·lel a la línia de direcció. La taula de la figura adjunta mostra diferents valors de l’angle de cabussament, segons la desviació respecte al sentit de cabussament.
Aquesta taula permet obtenir el valor del cabussament aparent en qualsevol direcció. Una capa amb una inclinació real de 40º presentarà un cabussament aparent de 30º si es talla segons una direcció que forma un angle de 45º en relació a la línia de màxim pendent.