Un plec es pot reconèixer sobre el terreny quan una superfície presenta variacions en la direcció, sentit o angle d’inclinació. Els elements d’un plec són el pla axial, l’eix, els flancs i la xarnera.
En funció de la forma que adopti aquesta superfície es poden definir diferents tipus de plecs.
Si es considera el cas senzill d’un anticlinal i un sinclinal amb eix horitzontal i pla axial vertical, en el mapa geològic es veurà una repetició simètrica de les diferents unitats a un costat i altre de l’eix del plec.
Observant aquestes estructures segons una direcció que presenti un cert angle amb l’eix del plec, es veurà de quin tipus de plec es tracta. En cada cas el mapa geològic mostrarà una sèrie d’unitats que es repetiran de manera simètrica a partir de la línia imaginaria denominada eix del plec.
Per determinar, a partir del mapa, si aquesta repetició correspon a un anticlinal o a un sinclinal s’ha de conèixer l’edat de cada unitat. Si les capes més antigues afloren al nucli del plec, correspon a un anticlinal. Per contra, si al nucli hi afloren les unitats més modernes es tractarà d’un plec sinclinal.
En el cas que l’eix del plec no sigui horitzontal el mapa mostrarà igualment unitats simètriques en relació al plec, però el seu traçat es tancarà (acabament periclinal) en el sentit del cabussament del plec o en sentit contrari segons el tipus de plec
Les estructures geològiques denominades falles també poden donar lloc a mapes amb unitats geològiques repetides. Les falles són superfícies planes i, com a tals, es poden caracteritzar pel sentit i l’angle de cabussament.
En el mapa una falla és representa amb una línia que pot tallar altres línies i provoca un desplaçament o una repetició de certes unitats geològiques. En el cas d’una falla la repetició no és, com en el cas dels plecs, simètrica en relació a una línia imaginària, sinó que és una repetició asimètrica, causada pel desplaçament, a partir de la línia que representa el pla de falla. Aquest és la superfície de fractura al llarg del qual ha tingut lloc el desplaçament entre els dos blocs que separa.
Segons l’orientació del pla de falla i el sentit del moviment dels dos blocs, es poden diferenciar diversos tipus de falles.
Una primera distinció es basa en el moviment d’un bloc respecte a l’altre i es parla de falles, amb pla vertical o inclinat, amb desplaçament horitzontal (A i B). En aquests cas es poden diferenciar la falla de salt en direcció dextra (A) i la falla de salt en direcció senestra (B). Si el desplaçament és segons la vertical (C i D) es pot diferenciar la falla normal (C) i la falla inversa (D). Un falla es normal, o directa, si el bloc superior s’ha mogut cap avall respecte al bloc inferior, dut a més alçada, per l’acció d’esforços de distensió. La falla és inversa si el pla cabussa vers la posició del bloc superior. El criteri més eficaç per determinar si una falla és normal o inversa és comprovar sobre un punt del pla de falla si el material que està per sobre és més modern o més antic que el que està per sota. Quan la falla té un angle de cabussament inferior a 45º es parla d’encavalcament.