Les corbes de nivell són les encarregades de donar la idea de relleu en el mapa topogràfic. Són unes línies que uneixen els punts d’igual alçada en relació al nivell “zero” de referència, en molts casos, el nivell del mar (A). Aquestes línies (H) representen la intersecció del relleu amb uns plans horitzontals i equidistants al nivell de referència (G).
Cada una d’aquestes línies projectades sobre el pla del dibuix (B-F) constitueix la base del mapa topogràfic (I). És evident que aquesta representació requereix seleccionar un nombre determinat de plans en funció del grau de precisió desitjat i sobretot de l’escala del mapa.
Per interpretar el relleu a partir de la forma de les corbes de nivell dibuixades en el mapa, cal fer un esforç que implica entendre com es generen aquestes línies.
Com es pot comprovar, les corbes de nivell mai es tallen i la seva separació en el mapa és variable d’un sector a un altre. També és molt probable que la resposta mostri que les corbes de nivell a les immediacions de les valls tenen forma de V, amb el vèrtex dirigit cap a la capçalera del riu. Corbes de nivell concèntriques i més o menys tancades indicaran una muntanya o una depressió, segons que el seu valor augmenti o disminueixi respectivament cap al centre.
Donat que la separació entre una corba i la següent és en la realitat sempre la mateixa (equidistància), la seva projecció sobre el mapa donarà idea del relleu. Si les corbes de nivell estan molt juntes (penya-segats de la costa) indiquen un relleu abrupte. Si estan separades (resta del mapa) indiquen relleu més suau. Cal recordar que la diferència d’alçada entre corbes successives és sempre la mateixa. Per això cada mapa topogràfic mostra el relleu amb unes corbes que sempre presenten un valor que és múltiple d’un número anomenat equidistància. L’elecció d’aquesta equidistància està òbviament influenciada per les dimensions del mapa i sobretot per l’escala del mateix. Entendre bé aquest concepte és fonamental per solucionar alguns problemes relacionats amb el mapa geològic.