Una ullada a un ma
pa topogràfic de qualsevol territori ens permet distingir les grans unitats de relleu o fisiogràfiques que el conformen. Totes elles són el resultat dels processos geològics que han actuat en aquell sector del nostre planeta. Són la conseqüència d’una historia geològica particular.
En general, l’origen de les principals estructures del relleu sol estar influït per els processos tectònics. A les zones emergides, la tectònica de plaques, el flux tèrmic i els reajustaments isostàtics són els responsables de la formació i l’arquitectura de les serralades, els massissos, els sistemes muntanyosos, les depressions... Els processos geomorfològics externs, en canvi, són els causants de les formes de modelat més superficial que caracteritzen un paisatge.
Quan algú vol fer una aproximació al coneixement geològic d’un indret per observar en detall els afloraments, les estructures, les formes o els processos actius, és fonamental situar-los en el context de la unitat de relleu en la qual es troben i de la seqüència d’episodis que l’han originat.